Anys després, el record continua viu entre el professorat, l’alumnat i les famílies. Tanmateix, també persisteix una sensació compartida que, malgrat la gravetat dels fets, no s’han impulsat els canvis estructurals necessaris per garantir una protecció real als centres educatius.
El sistema ha après alguna cosa?
En aquell moment, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya no va estar a l’alçada de les circumstàncies. Molts docents de l’institut van sentir-se desemparats, sense el suport emocional ni institucional que la situació requeria, una percepció que també es va estendre a la família del professor.
Recordar avui l’Abel Martínez no és només un acte de memòria, sinó també una crida a la responsabilitat: perquè la seguretat, el suport al professorat i l’acompanyament en moments crítics no poden continuar sent assignatures pendents.
ANPE exigeix fets, no paraules, per dignificar i protegir la tasca docent.
