Davant la convocatòria d’aquests 5 dies de vaga, ens trobem per una part al Departament obstinat en un nou calendari escolar, que sembla ens serà imposat sí o sí, i per l’altra els sindicats que no només volen que això no tiri endavant, sinó que a més a més presenten tots els punts reivindicatius que no s’han aconseguit fins ara. Això és “el tot o res”.
Nosaltres, ANPE Catalunya, ens plantegem si no hagués estat més raonable intentar guanyar una batalla i no la guerra. No considerem un problema insalvable la implantació del nou calendari: no ens molesta el fons, sinó les formes, perquè pensem que això s’hauria d’haver presentat prèviament als representants dels treballadors/es i al Consell Escolar de Catalunya, explicant com es portaria a terme, com afectaria al mes de juliol -donat que molts docents, malgrat coneguin el seu destí a finals de juny, no s’incorporen als centres fins a l’1 de setembre-, etc. I potser, aprofitant aquest diàleg, podríem haver demanat, com a reivindicacions irrenunciables per acceptar aquesta imposició del calendari, el retorn a les 18h a secundària i 23h a primària, el retorn de l’assoliment del primer estadi als 6 anys i la recuperació de les dues hores lectives per als majors de 55 anys, (tres punts que nosaltres considerem que hauríem d’aconseguir ja per al proper curs) i, finalment, establir un calendari per a totes les altres reivindicacions totalment legítimes i en alguns casos, com el terrible Decret de Plantilles, funestes per als docents.
Com diuen al seu manifest, des de l’última crisi només han estat capaços de recuperar una hora lectiva menys des de l’any 2017/2018, i en els últims deu anys la situació laboral dels docents no ha fet més que empitjorar, quedant palès el menyspreu de l’administració a qualsevol intent de retornar a la situació prèvia a la crisi i a qualsevol diàleg per establir un calendari de negociació per recuperar els drets adquirits i perduts.
Per això, ens sorprèn que ara es vulgui aconseguir de cop tots els punts pels quals portem lluitant aquests deu últims anys, jugant-s’ho tot a una carta amb la convocatòria d’aquesta vaga de 5 dies, que o és massiva o ens portarà a un nou fracàs.
Malgrat tot això i per la unitat sindical, ANPE Catalunya dona suport a la vaga, esperant que uns i altres arribin a un acord abans del dia 15 de març: encara hi ha temps, només falta voluntat, consens i molt de seny.
