Els problemes de salut mental s'han incrementat entre l'alumnat dels centres educatius. Les patologies diagnosticades principals són el TDAH, l'ansietat i els intents autolítics i/o autolesions. Davant d'aquesta problemàtica, el professorat i les famílies consideren necessari comptar amb infermers escolars. Aquestes conclusions es desprenen de l'estudi “Diagnòstic de la salut mental a les aules”, a partir d'enquestes efectuades al mes de maig a un total de 6.221 professors, mares i pares i infermeres escolars a tot l'Estat, per a analitzar els problemes de salut mental que pateixen lalumnat i el personal docent al nostre país.
Pel que fa a la realitat dels centres escolars, el 93,3% dels professors enquestats assegura que hi ha un increment dels problemes de salut mental. Per la seva part, el 86,1% dels infermers escolars consultats afirma que té algun alumne o alumna amb diagnòstic relacionat amb la salut mental, mentre que el 50,79% de les famílies diu conèixer algun estudiant amb aquest tipus de problemes. Davant d'aquesta situació, el 95,5% dels professors considera necessari que algun professional sanitari –com la infermera o l'infermer escolar– tracti la salut de forma regular i integral (física i mental) al centre educatiu mateix.
En el mateix sentit, 9 de cada 10 pares i mares enquestats veuen necessari que es rebi algun tipus d'atenció al centre educatiu i el mateix percentatge assegura que les necessitats existents estarien més ben ateses per infermers escolars.
Infermers escolars
A la presentació de l'estudi, arran de les dades analitzades, la presidenta de SATSE, Laura Villaseñor, i el president d'ANPE, Francisco Venzalá, van coincidir a ressaltar la necessitat que tots els centres educatius comptin, almenys, amb infermers escolars que puguin fer tasques de prevenció, detecció i seguiment dels problemes de salut mental en l'àmbit escolar.
Sobre això, van recordar que la infància i l'adolescència són etapes decisives en el desenvolupament i la formació de les persones, i que són molts els estudis que adverteixen de la creixent incidència dels problemes de salut mental entre els nens, les nenes i els joves.
Villaseñor i Venzalá van insistir que els infermers escolars són una figura decisiva en l'abordatge d'aquest tipus de problemes, juntament amb el professorat, les famílies, la resta de la comunitat educativa i altres professionals sanitaris
Funcions dels infermers escolars
Exerceixen un paper important en la prevenció dels problemes de salut mental a través de la identificació de factors de risc relacionats amb l'inici de conductes lesives, com el consum d'alcohol, tabac o drogues, i situacions com el assetjament escolar, la baixa autoestima o els problemes de socialització.
També realitzen una tasca de detecció i alerta tant l'equip docent i d'orientació com l'equip de salut per a la derivació de casos al professional corresponent (infermera de salut mental, psicòleg o altre especialista).
En cas que hi hagi un diagnòstic de patologia psiquiàtrica, els infermers escolars s'encarreguen de l'administració i el seguiment del tractament farmacològic, observant i registrant els efectes terapèutics i adversos que té la medicació en l'infant o l'adolescent.
Patologies
Les principals patologies de salut mental que referencien els infermers consultats als centres educatius són el TDAH –trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat– (81%); l'ansietat (66,4%) i els intents autolítics i/o autolesions (65,9%). Sobre aquest darrer problema, el 62,7% afirma que hi ha hagut algun cas d‟intent autolític entre el seu alumnat.
Altres patologies destacades són els trastorns de l'espectre autista (64,7%); els trastorns del comportament (56,9%); els trastorns de la conducta alimentària (47,4%); la depressió (40,1%); les conductes destructives o desafiants (34,1%); les addiccions (17,2%) i la psicosi (6%).
En aquest tipus de casos i situacions, al 47,8% de les infermeres se'ls assigna algun tipus de participació en el seguiment i el control.
Protocols
Consultats per les actuacions empreses des dels centres educatius mateixos, el 53,3% dels docents afirma que en els documents d'organització i funcionament del seu centre no es preveuen protocols de prevenció, detecció i formació sobre la salut mental de l'alumnat. Per part seva, el 43,8% de ls infermers escolars afirma que no disposa de cap protocol amb estratègies o eines de prevenció, detecció i derivació de possibles casos de trastorn de salut mental entre la població escolar assignada.
Així mateix, el 68,3% d'aquests professionals sanitaris assenyala que no té possibilitat de fer cap intervenció amb les famílies en matèria de salut mental, mentre que el 56,3% afirma que no té articulada cap via per intervenir amb el professorat. El 51,5% considera que el motiu principal que hi hagi infermer/a escolar al centre és la presència d'algun alumne/a amb necessitats de salut especials o amb patologies cròniques, malalties rares i/o discapacitants, cosa que evidencia que no s'aposta per la prevenció ni pel paper que hi poden exercir les infermeres.
Salut mental del professorat
L'enquesta també s¡interessa per la salut mental del professorat. Segons els professionals enquestats, els factors que més influeixen que aquesta es vegi afectada són l'excés de burocràcia (80,2%); l´excés d´alumnat (70,9%); els problemes de convivència a les aules (70,8%); l'escassetat de recursos (61,3%); la manca de dignificació social (60,3%); l´excés de responsabilitat (55,9%) il´excés d´horari lectiu (33,8%).
Així mateix, el 90,9% indica que no es preveuen, per part de l'Administració educativa, recursos o programes de suport per a la salut mental del professorat al lloc de treball, i el 59,9% assenyala que no ha realitzat cursos de formació sobre benestar emocional i salut mental.
Escassa implantació
Els responsables d'ANPE i SATSE van lamentar que, malgrat la importància i la necessitat de la figura dels infermers escolars, la seva implantació és escassa i desigual, i per això van reclamar a totes les administracions competents que apostin per la seva generalització a partir del proper curs, 2024-2025.
També van subratllar que aquests professionals sanitaris, encara que depenguin del corresponent servei de salut, han de treballar al propi centre educatiu i comptar amb el temps i els recursos necessaris per realitzar tot tipus d'actuacions en matèria de prevenció, detecció i seguiment de qualsevol problema de salut existent.
