La igualtat en educació no és només una qüestió de continguts o d’accés als estudis. També és una realitat quotidiana que travessa les vides del professorat i del conjunt de la comunitat educativa.
Tot i que el sector educatiu està fortament feminitzat, les dades mostren que la corresponsabilitat continua sent una assignatura pendent. La majoria de docents que sol·liciten permisos per cura de menors o per atendre familiars dependents són dones. Aquesta situació, sovint invisibilitzada, té un impacte directe en la seva trajectòria professional i en les seves oportunitats de promoció.
Cal que les polítiques educatives avancin cap a una corresponsabilitat real, que no penalitzi el temps de cura i que promogui una distribució equitativa d’aquestes responsabilitats. Les mesures d’igualtat no poden limitar-se a fomentar vocacions o equilibrar estadístiques: han de transformar les estructures que mantenen les desigualtats.
Promoure la igualtat en educació implica també revisar el currículum ocult, fomentar espais de coeducació i garantir que la diversitat —de gènere, d’origen, d’identitat o de capacitat— sigui reconeguda com una riquesa col·lectiva.
La igualtat, en definitiva, és una tasca compartida que requereix compromís institucional i una mirada crítica i transformadora dins de cada centre educatiu.
