Aquest matí hem participat a les XII Jornades d’Ocupabilitat de la Universitat de Barcelona, compartint experiències, inquietuds i també la realitat del dia a dia a les aules.
Com a docents, som els que estem al peu del canó cada jornada. Som els qui obrim la porta de l’aula amb l’energia que potser no sempre ens sobra, però que mai no deixem de buscar. Som els qui sostenim mirades, acompanyem processos i intentem, malgrat tot, que cada alumne trobi el seu lloc.
Vivim moments complexos. Dies en què el soroll de les reivindicacions, les mobilitzacions i les demandes —justes i necessàries— conviu amb el cansament acumulat. Dies en què és fàcil sentir que tot pesa una mica més.
Però també són dies en què cal recordar per què hi som
Perquè, malgrat les dificultats, estimem aquesta feina. Perquè creiem en l’educació com una eina transformadora. Perquè, fins i tot en els moments més difícils, continuem apostant per cada alumne, per cada oportunitat, per cada petit avanç que sovint no es veu però que ho canvia tot.
Avui, des d’aquest espai compartit, hem volgut posar en valor aquesta vocació que ens sosté. Reivindicar millores és necessari. Però també ho és no perdre de vista allò que ens mou: el compromís profund amb educar.
Seguim.
