Des d'ANPE considerem que les millores incloses en el preacord representen avenços respecte a la situació actual. L'increment de recursos per a l'educació inclusiva, les millores salarials, la convocatòria de càtedres o altres mesures acordades són fruit de la mobilització i de la pressió exercida pel conjunt del professorat durant els darrers anys.
Tanmateix, els docents no podem considerar que aquestes mesures resolguin els problemes estructurals que patim dia rere dia a les aules.
No hem recuperar el poder adquisitiu
El nou complement salarial s'afegeix als increments estatals i a les millores del complement específic ja acordades anteriorment. Tot i això, la realitat és que continuem molt lluny de recuperar completament el poder adquisitiu que hem perdut durant els darrers anys.
Els docents hem suportat un increment constant del cost de la vida mentre els nostres salaris no han evolucionat al mateix ritme. Per això, malgrat valorar positivament qualsevol millora retributiva, considerem que encara queda molt camí per recórrer.
Els problemes de les aules continuen presents
Més enllà de les qüestions salarials, continuem patint unes ràtios massa elevades, una càrrega burocràtica excessiva i unes condicions laborals que dificulten la nostra tasca educativa.
Les noves dotacions anunciades poden contribuir a reforçar determinats serveis, però no garanteixen per si soles una reducció efectiva de la càrrega de treball ni una millora immediata de l'atenció educativa que podem oferir a l'alumnat. També considerem que els recursos destinats a l'educació inclusiva continuen sent insuficients per donar resposta a les necessitats reals dels centres.
Aquesta sobrecàrrega ens provoca patiment emocional: cada vegada som més els que patim estrès, ansietat i, fins i tot, depressió. El Departament no s'ocupa del benestar emocional dels docents: únicament es preocupa de la salut mental de l'alumnat.
Cal escoltar més els professionals
Els docents som qui coneixem de primera mà la realitat dels centres educatius. La millora de l'educació pública no depèn únicament dels recursos econòmics. També requereix escoltar els equips docents, reforçar la seva autonomia professional i incorporar la seva experiència en la presa de decisions.
La negociació a la Mesa és el camí a seguir
Des d'ANPE creiem que les millores assolides són positives, però també que encara queden moltes reivindicacions pendents. La reducció de ràtios, la disminució de la burocràcia, la recuperació del poder adquisitiu, l'estabilitat i el reforç de les plantilles i una inclusió educativa efectiva continuen sent objectius irrenunciables.
Per això defensem que cal continuar negociant i treballant per aconseguir noves millores. Els avenços assolits fins ara no han de representar un punt final, sinó un punt de partida per seguir avançant en la defensa de les condicions laborals del professorat i de la qualitat de l'educació pública.
