Els dispositius de vapeig, coneguts popularment com a vapers, s'han convertit en una nova font de preocupació per a escoles i instituts. El seu ús entre adolescents, la facilitat per amagar-los i la possibilitat de consumir-los de manera discreta estan fent que aquesta pràctica arribi també als espais educatius, especialment als lavabos, passadissos i, fins i tot, a les aules. A diferència del tabac convencional, molts d'aquests dispositius són petits, no necessiten encendre's i poden generar aerosols amb poca olor perceptible. Aquestes característiques en dificulten la detecció i compliquen la tasca de vigilància i intervenció del professorat.
No es tracta només d'una qüestió de compliment de les normes de convivència. El vapeig comporta riscos per a la salut, especialment durant l'adolescència. Alguns dispositius contenen nicotina, una substància altament addictiva, però també n'hi ha que es comercialitzen sense nicotina. En qualsevol cas, això no significa que siguin innocus: els aerosols poden contenir substàncies potencialment perjudicials.
El programa «Classe sense fum»: prevenció necessària, però cal anar més enllà
A Catalunya, el Departament d'Educació i Formació Professional, conjuntament amb l'Agència de Salut Pública, impulsa el programa «Classe sense fum», adreçat a l'alumnat de 1r i 2n d'ESO. La iniciativa promou el compromís col·lectiu de no consumir tabac ni productes amb nicotina durant sis mesos, mitjançant activitats educatives, reflexió i treball en grup.
La normativa vigent ja prohibeix l'ús de cigarretes electròniques als centres docents i formatius, inclosos els espais exteriors del recinte escolar. També està prohibida la venda d'aquests dispositius als menors de 18 anys. A més, els documents del Departament d'Educació preveuen protocols de prevenció, detecció i intervenció davant de situacions relacionades amb el consum, la tinença o la venda de drogues als centres de secundària.
Els centres no poden afrontar sols una problemàtica que va més enllà de l'àmbit estrictament educatiu i que requereix la implicació coordinada dels departaments d'Educació i Salut, les famílies i els serveis especialitzats.
Des d'ANPE considerem necessàries aquestes iniciatives de sensibilització i prevenció. Tanmateix, cal tenir present que prevenir l'inici del consum és només una part del problema. Quan el consum ja s'ha produït i apareix dins dels centres educatius, cal disposar també de procediments clars d'actuació, recursos i suport als equips docents i directius.