El Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, conté novetats legislatives rellevants per als docents adscrits al Règim General de la Seguretat Social.
La principal mesura és la reforma del sistema de càlcul per a la pensió. S'amplia a 27 anys el període a tenir en compte per al càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació, si bé prenent com a referència els 29 anys anteriors al del mes previ al del fet causant, dels quals se seleccionen d'ofici les 324 bases de cotització (27 anys) de més import. Aquesta norma s'aplicarà gradualment des del 2026 fins al 2037. Durant aquestes dues dècades, es garanteix l'aplicació de la regla, fins ara vigent, dels darrers 25 anys, si la base reguladora resultant és més beneficiosa per a la persona que accedeix a la pensió.
Relacionat amb el càlcul de la base reguladora està l'ampliació a tres anys del període considerat com a cotitzat a efectes de les prestacions per jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, naixement i cura de menor, respecte dels períodes d'excedència per cura de familiars , així com els períodes de reducció de jornada que donen lloc a elevar al 100% de la cotització corresponent a la jornada completa.
També s'equipara el treball a temps parcial amb el treball a temps complet a efectes del còmput dels períodes cotitzats per al reconeixement de les pensions esmentades, ja que es tenen en compte els períodes cotitzats sigui quina sigui la durada de la jornada realitzada a cada un. Aquesta mesura entra en vigor l'1 d'octubre del 2023.
Una altra novetat important és que l'actualització anual del topall màxim de les bases de cotització s'efectuarà en un percentatge igual al que s'estableixi per a la revalorització de les pensions contributives, és a dir, es revaloritzarà cada any en funció de l'IPC. A més, a aquest percentatge, calculat així, se li sumarà una quantia fixa anual d'1,2 punts percentuals, des de l'any 2024 fins al 2050.
Pel que fa a la cotització de les persones treballadores per compte aliè del sistema de la Seguretat Social, s'estableix una cotització addicional de solidaritat, tant per a l'empresari com per al treballador, en cas que la retribució del treballador superi l'import de la base màxima de cotització. El percentatge en què s'incrementa la cotització varia segons la quantitat superior a la base màxima, que es retribueix si és el cas. Aquest precepte es començarà a aplicar a partir de l'any 2025.
Amb la mateixa finalitat, es modifica la regulació del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), que va introduir la Llei 21/2021, del 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions. S'incrementa, de manera gradual, el percentatge fins a l'1,2%. Correspon un punt percentual a l'empresa i 0,2 punts percentuals al treballador. Aquest increment gradual es materialitzarà de manera progressiva des de l'any 2023 fins al 2029.
Pel que fa a la revalorització de les pensions, una nova redacció de l'article 58.2 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, garanteix que totes les pensions del sistema, i no només la pensió mínima, així com el complement de bretxa de gènere, es revaloritzaran, a partir de l'any 2024, en el percentatge equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent del Índex de preus al consum dels dotze mesos previs a desembre.
S'estableix que des de l'any 2027 la quantia mínima de la pensió de jubilació contributiva per a un titular major de 65 anys amb cònjuge a càrrec, una vegada revaloritzada, d'acord amb el que estableix el paràgraf anterior, no pot ser inferior al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. La bretxa que existeix actualment s'anirà reduint progressivament, incrementant una quantitat en relació amb el percentatge de reducció d'aquesta bretxa que correspongui cada any, des de l'any 2024. A més, també des de l'any 2024, s'equipara a la pensió esmentada. la pensió mínima de viduïtat amb càrregues familiars, i totes les de pensions contributives amb cònjuge a càrrec, excepte la d'incapacitat permanent total de menors de 60. La resta de quanties mínimes de les pensions contributives i no contributives, una vegada revaloritzades, es incrementaran addicionalment cada any i en el mateix període.
Fins i tot, la quantia màxima de la pensió inicial contributiva des del 2025 tindrà un increment addicional de 0,115 percentuals, que se sumarà al percentatge de revaloració relacionat amb l'IPC. Alhora, s'estableix, a partir d'aquest any, que quan la pensió inicial quedi limitada per la quantia màxima, les successives revaloracions que corresponguin s'efectuaran, la primera sobre aquest import i les posteriors sobre l'import revaloritzat de l'any anterior. Aquesta norma s'aplica igualment a les pensions concurrents.
De la mateixa manera, tindrà un increment, addicional a la revaloració anual, del 10% el bienni 2024-2025, el complement per bretxa de gènere. A més, aclareix el text, com s'han de calcular les pensions dels respectius progenitors per determinar quina és més alta, a l'efecte d'acreditar els requisits exigits per obtenir el complement, i com es resoldrà en cas de coincidència dels imports.
Finalment, en aquesta reforma, es regula amb rang de llei, que una resolució provisional d'una sol·licitud de pensió reconeguda en virtut de normes internacionals dona dret a la pensió, quan es comprovi que el sol·licitant reuneix tots els requisits per accedir-hi, computant únicament les cotitzacions efectuades a Espanya. També quan les pensions es reconeguin a prorrata temporis.
Altres modificacions que introdueix el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, són les relacionades amb la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu; permetent que es pugui reconèixer el dret a la reducció de jornada, fins que la persona a càrrec compleixi els 23 anys, també quan ja ha complert els 18 anys, sempre que la malaltia hagi estat diagnosticada abans d'assolir la majoria d'edat, i mantenir el dret a la reducció de jornada fins que la persona a càrrec compleixi els 26 anys si, abans d'assolir els 23 anys, acredita, a més, un grau de discapacitat igual o superior al 65%. Igualment, estableix la possibilitat que el progenitor que convisqui amb la persona malalta pugui accedir a la prestació econòmica, encara que no treballi l'altre, en els supòsits de separació divorci o violència de gènere.
Així mateix, determina, en cas d' incapacitat temporal , que l'esgotament del termini de 365 dies sense alta mèdica suposi el passi automàtic a la pròrroga d'incapacitat temporal, sense necessitat de declaració expressa, i que el control d'aquests processos es dugui a terme mitjançant la inspecció mèdica, sense intervenció dels equips de valoració d'incapacitats.
Finalment, regula la inclusió al sistema de la Seguretat Social d'alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació, que inclouen les realitzades per alumnes universitaris i de formació professional.
