Les dificultats en comprensió lectora, expressió escrita, atenció i aprenentatges bàsics fa temps que són una realitat a Catalunya.
Els resultats de PISA han tornat a posar l’educació al centre del debat. I, a Catalunya, més que sorprendre, haurien de servir per posar paraules a una realitat que el professorat fa temps que detecta a les aules.
Les dificultats apareixen de manera molt concreta. Comprendre un text, identificar-ne les idees principals, interpretar una informació o explicar amb claredat allò que s’ha entès no sempre és fàcil. També costa cada vegada més sostenir l’atenció, treballar de manera autònoma i elaborar respostes escrites amb prou precisió i profunditat.
No es tracta simplement de llegir més o de fer més exercicis. Es tracta de consolidar aprenentatges bàsics i competències que són imprescindibles per continuar aprenent. Quan un alumne no ha consolidat prou bé la comprensió lectora, el vocabulari o les eines per expressar-se, qualsevol nou aprenentatge es fa més difícil.
Aquesta situació ja es reflectia en els últims resultats de PISA disponibles per a Catalunya. El 2022, Catalunya va obtenir 462 punts en comprensió lectora, 469 en matemàtiques i 477 en competència científica, unes puntuacions que van evidenciar un retrocés respecte d’anteriors edicions.
Però les dades només són una part de la fotografia. El professorat veu què hi ha darrere dels números. Ho veu quan ha de dedicar més temps a explicar una instrucció, quan una part de l’alumnat no pot seguir el ritme del grup o quan cal reforçar constantment habilitats que haurien d’estar més consolidades.
Quan el sistema no arriba
Un dels punts més complexos és precisament aquest: com acompanyar de veritat un alumnat cada vegada més divers mentre es manté el ritme de l’aula.
No tots els alumnes parteixen del mateix punt ni necessiten el mateix tipus de suport. Quan cal reforçar lectoescriptura, vocabulari, comprensió o estratègies d’estudi, el temps és determinant. I també ho són els recursos i els suports disponibles.
El professorat pot adaptar activitats, buscar estratègies, reforçar continguts i fer un seguiment individualitzat. Però quan les necessitats són moltes i molt diferents dins d’una mateixa aula, arribar a tothom es converteix en un repte enorme. I les conseqüències són conegudes: frustració, desmotivació i dificultats que s’acumulen. Un aprenentatge que no queda ben consolidat avui pot convertir-se en una barrera demà.
No és una qüestió de “voler” o “no voler”
També cal fugir d’una lectura massa simple dels resultats. Les dificultats educatives no es poden explicar dient que un alumne és més o menys intel·ligent, ni reduint-ho tot a la seva voluntat.
Aprendre implica disposar d’eines: comprendre, tenir vocabulari, saber estudiar, concentrar-se, relacionar idees i poder explicar-les. Quan aquestes eines no estan prou consolidades, l’alumne necessita suport, pràctica i temps.
I aquí és on els resultats haurien de servir per anar més enllà de les xifres. Catalunya necessita mirar de cara les dificultats d’aprenentatge i preguntar-se què cal fer perquè els alumnes consolidin els coneixements essencials.
Perquè, per a qui és cada dia a l’aula, PISA no descobreix el problema. El posa, una vegada més, damunt la taula.
